Poema visual, Joan Brossa

Lletres A, siguin senceres o trencades; signes de puntuació disseminats per la gespa. Tot plegat dibuixa un conjunt curiós i atractiu que cal llegir com un gran poema corpori. Una escultura urbana que té com a finalitat la reflexió a través d'un recorregut que va del naixement a la mort.

Les lletres són en els poemes corporis de Joan Brossa, gran objectes escultòrics que formen jocs amb l'espai on es troben. En aquest cas, l'any 1984, Brossa va fer un dels seus poemes visuals als nous jardins nascuts amb la construcció del Velòdrom d'Horta. L'anomenà Poema visual transitable en tres parts perquè el conjunt, de pedra artificial, forma un itinerari que va de l'inici a la fi, del naixement a la destrucció.

El recorregut comença amb una gran lletra A de 12 metres d'alçada, que fa de porta d'entrada al poema. És el començament. Aquest inici dóna pas als entrebancs i desenvolupament de la vida, que aquí pren forma de signes de puntuació. Així els punts, comes, parèntesis, signes d'interrogació i d'admiració escampats per la gespa, ens condueixen cap a la fi del poema. Novament la lletra A majúscula, però en aquest cas la trobem destruïda. Representa la fi, la mort i la destrucció.